1.- Situació____________________________________
La bassa es troba situada a tocar d’una escola bressol a la carretera de Palaudàries, a la part nord del corredor natural entre l’espai de Gallecs i la zona agroforestal de Palaudàries.
La bassa, actualment en desús, respon a una estructura de bassa de regadiu transformada en una piscina, per la disposició d’una escala i de l’empedrat que l’envolta.
Com a conseqüència de la construcció d’una escola bressol situada a tot just a tocar de la mateixa a la banda nord, la bassa es va envoltar amb un tancat, i es va construir una canonada de desguàs d’aigües de pluja de l’escola cap a la mateixa bassa, fet que permet la presència d’aigua la major part de l’any.
Degut al seu abandonament de fa anys, la làmina d’aigua a permès la presència de vegetació aquàtica, concretament de boga Typha latifolia i d’asprella Chara sp. Fet que ha contribuït favorablement a una major colonització de diversa fauna aquàtica, establint un complert ecosistema aquàtic d’invertebrats, amb la presència de dàfnia, ostràcodes, petits mol·luscs, cucs, sangoneres, efemenòpters, perles d’aigua i dípters entre d’altres, i diferents grups de depredadors, com libèl·lules, sabaters, nedadors d’esquena o escarbats d’aigua.
És important destacar que, degut a la àmplia gama d’invertebrats depredadors, la presència d’insectes molestos per les persones, com els mosquits, és mínima, no sent en cap cas un problema, i degut a la massa important d’aigua i la presència d’aquests depredadors, farà molt difícil l’establiment de cap colònia de mosquit tigre a la bassa, insecte que no hem detectat en aquesta des de l’arribada del mosquit a la comarca.
2.- Herpetofauna_present_____________________
L’establiment d’un ecosistema aquàtic gairebé complert a nivell d’invertebrats i la presència de vegetació aquàtica, han permès que aquesta aigua es mantingui en un estat de depuració molt acceptable, que ha contribuït com un factor més per permetre la presència de fauna vertebrada, destacant diferents espècies d’amfibis, que fan servir la bassa com a hàbitat i sobretot com a lloc de reproducció. Alhora, una bassa sempre és un focus per molta altre fauna no estrictament lligada a ambients humits però que es veu beneficiada, destacant alguna espècie de rèptil força escassa a la zona.
Amfibis___________________________
Granota verda Pelophylax perezi
Reineta Hyla meridionalis
Gripau corredor Epidalea calamita
Tòtil Alytes obstetricans
Gripauet Pelodytes punctatus
Salamandra1 Salamandra salamandra
Rèptils ____________________________
Sargantana bruna Podarcis liolepis
Dragó Tarentola mauritanica
Llisona Anguis fragilis
Serp blanca Rinechis scalaris
Serp verda Malpolon monspessulanus
Serp de collaret2 Natrix natrix
1 Trobada de forma habitual en el torrent proper.
2 Espècie molt escassa. Trobat un exemplar juvenil.
3.- Propostes de gestió________________________
Per tal d’afavorir i potenciar la presència d’aquestes espècies d’amfibis i rèptils, proposem una sèrie de mesures d’actuació a la mateixa bassa i la seva àrea d’influència més immediata.
A- ampliació en alçada de la tanca de l’escola
B- aportació de terres fins nivell actual del mur
C- rampes d’accés a la bassa
D- plantació d’enfiladisses o lianes
E- porta d’accés independent de l’escola
F- plafons informatius de la fauna present
G- tancat interior perimetral de fusta i cordes
A- Per tal d’evitar l’entrada constant de material recreatiu del pati de l’escola, com galledes, pilotes, pales i altres joguines, a banda d’un estalvi per la pròpia escola, servirà per donar una imatge més “neta” de la bassa.
B- Degut a la situació de les parets de la bassa a una cota superior al nivell del terreny que l’envolta, pot dificultar l’accés a determinades espècies que en podrien fer un major ús. Recomanem d’aportar una quantitat de terra suficient per tal d’anivellar la cota superior amb el terreny.
C- Malgrat que es pugui o no anivellar les cotes superiors, el nivell d’aigua és difícil que assoleixi el límit de la bassa, sent el seu estat habitual un 25% de la seva capacitat. Per tal de permetre una millor entrada i sortida de fauna, recomanem situar unes rampes de fusta amb aquesta finalitat.
D- A la paret est, on el nivell d’aigua queda més baix, i es troba sense vegetació aèria, es poden plantar a l’empedrat espècies arbustives d’enfiladisses o de lianes que cobreixin en part la paret de la bassa, actuant com refugi i com a retenció de major humitat.
E- Per tal d’aïllar la gestió de la bassa de l’escola, caldrà obrir un nou accés, millor situat a tocar de la carretera.
F- Per tal de dotar la bassa de recursos educatius i divulgatius recomanem de situar uns plafons amb dibuixos i textos explicatius del funcionament d’una bassa i de la fauna que se’n troba.
G- Per tal de convertir la pròpia bassa en un recurs educatiu, a nivell escolar o de sortides organitzades, seria interessant de col·locar una tanca tova, és a dir, pals de fusta units amb cordes, per poder apropar els visitants a la bassa sense perill de caure. A més a més, caldria refer el paviment de terra, si és que ha de rebre visites.
Com a mesures complementàries es podria plantejar la creació en algunes zones de pedregams intercalats amb vegetació arbustiva baixa, del tipus timonera, o amb d’altres espècies aromàtiques, que pot incrementar la presència de diferents rèptils, i fins i tot ampliar la llista d’espècies amb la Serp llisa Coronella girondica, la Sargantana cuallarga Psammodromus algirus, o el llangardaix ocel·lat Timon lepidus.
Una vegada adaptada la bassa amb els suggeriments proposats, es podria plantejar la reintroducció de més espècies d’amfibis, com el Gripau comú Bufo bufo, on encara resten algunes cites properes, o el Tritó verd Triturus marmoratus, gran consumidor d’invertebrats aquàtics en la seva etapa larvària.
Proposem també, la signatura d’un conveni de gestió biològica de la bassa entre l’Ajuntament i el DRAG, per tal de controlar l’evolució natural de la mateixa i per fer-la servir amb finalitats educatives i reproductives.
